LA PILARICA DEL TECNOCAMPUS:

A Mataró estem d’enhorabona, avui estem cofois de saber que la Sra. Pilar González, coneguda regidora socialista des dels començaments dels temps del socialisme contemporani al nostre municipi, ha deixat la política per dedicar-se a la dolce vita.
El partit socialista de Mataró li ha volgut agrair tots els seus anys de servei inestimables atorgant-li un càrrec vitalici de tècnica espiritual del tecnocampus de la ciutat a canvi de que donés pas a les noves generacions del PSC de Mataró .
Li asseguren la insignificant xifra de 43000 € anuals de sou , que com no els ciutadans estarem encantats de costejar-li amb els nostres impostos.
Però res a dir-hi, ja que com s’ha pogut veure, el càrrec no ha estat posat a concurs sinó a lliure designació objectiva de l’alcalde del consistori municipal, el qual després de meditar llargament la seva decisió i d’un mar de suor, s’ha pronunciat amb una objectivitat impecable i majestuosa.
La Sra. Pilar és mestra de professió, però s’ha convertit en tècnica per la gràcia divina d’un dia per l’altre. La política socialista ja les té aquestes coses, no ens sorprèn.
Per tal de que l´ homenatjada no pateixi d’estrès s’ha contractat també a un director que serà el que farà les funcions que es deriven del càrrec. Mentrestant l´ ex regidora socialista s’ocuparà de l’important tasca de treure la pols a la figura de la mare de Déu del Pilar que romandrà a la capella religiosa del centre universitari on es podran encomanar els estudiants després de fer un examen d’aquells que fan por.
Sra. González, vostè sí que "val"!.

David Morgades i Clopés

EN DANI JA REMENA LES CIRERES:

El president del PP de Catalunya, Daniel Sirera, ja exerceix de Vidalquadrista compulsiu, s’ha estrenat en l´art de parlar amb llengua estrangera en el parlament català al més pur estil dels ciutadans del bunyol.
Ha reconegut però que la seva llengua materna és el català i que se sent molt trist per aquest motiu. Pobre noi és que no té un pèl de tonto i fascina veure com de lluny ens enlluerna la brillantor del seu cap.
Sirera promet, crec que serà un digne successor del Sr. Piqué, perquè en el fons, l’armari de camises de diferents colors que tenia el Sr. Piqué exhibia una simbiosi estranya amb el parlament català. Tenia la gràcia d’un mandril i la seva política s’alimentava d’un menjar massa subtil i aigualit. En canvi el nou president del PP català és de pur cep, popular fins a l’ànima, convençut espanyol i ciutadà de bé.
De segur que amb el temps es farà una gran reputació pel seu suport al catalanisme i a temes com les seleccions esportives catalanes, per comentar-ne només alguns.
A la fi de tot plegat com seria d’avorrida la política sinó fóssim tants a remenar les cireres, no?.

David Morgades i Clopés

I SI CREMEN FOTOS DELS REIS MAGS?:

Això de cremar fotos de monarques, fa pudor de socarrimat. Per a mi que darrera de tot això hi deu haver algun empresari espavilat d’alguna companyia de transport aeri Barcelona-Madrid i Madrid-Barcelona o potser d’alguna xarxa d’hotels de la capital.
Em pregunto si tot això de fer de piròman de fotos reials només pugui ser una excusa per fer uns dies de vacances a la feina. I si l’objectiu de tot plegat fos fer turisme per Madrid, dient que els reclama l’audiència Nacional?.
No se, no se, em puja la mosca al nas. Avui he sentit que un diputat d’ERC, s´ha autoinculpat de cremar fotos del borbó i ha anat a declarar a una comissaria dels Mossos d’esquadra. I ara es clar cap a Madrid hi falta gent. Us imagineu?: la cibeles, els bocata-calamares, el Prado, la movida madrilenya, el oso i el .....
Que sí, que sí, que aquí hi ha gat amagat. Bé, de totes maneres si en voleu provar de cremar alguna que sigui una postal d’aquestes nadalenques, que també hi surten reis d’aquests amb corona de garlandes i plomes de colors.
De fet no crec que cap Audiencia nacional del pròxim Orient ens reclami cap allà, però es pot provar a veure si hi ha sort i fem turisme més exòtic després de tot.

David Morgades i Clopés

EL FOLL DE LA CIUTAT COMTAL

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha denunciat al secretari general de la Vice-presidència de la Generalitat, Rafel Niubó, per portar el CAT a les matrícules de davant i de darrera del seu cotxe.
Ben fet! doncs que s’ha pensat, aquest! Això és un crim horrible, atemptar contra l’honor d’Espanya i el símbol que ens ha d’identificar a tots, el DNI automobilístic, l’herència del Sr. Aznar. ...
De ben segur que aquests que porten adhesius enganxats sobre la E de la “gran nacion” espanyola són folls i els haurien de condemnar a Galeres per perpetuïtat.
L’orgull de ser espanyol ha de ser ben visible, fins i tot s’hauria de fer una llei que obligués a tots els ciutadans a tatuar-se una E a la pell, perquè quan anessin a la platja ho veiés tothom.
I diré més, tots els vehicles haurien de ser pintats del color vermell i amb una franja al mig de color groc, perquè quan sortissin fora d’Espanya es veiés de quin país són. I per suposat res de dibuixos de rucs o gats als cotxes Els automòbils ja haurien de portar de sèrie l’adhesiu del Toro al maleter. Que: “ esto es España”. O què us pensàveu!.

David Morgades i Clopés

EN VAIG TROBAR UNA, EUREKA!

Dissabte, després de llevar-me, vaig obrir la nevera per veure com estàvem de queviures a casa i vaig decidir que hauria d’anar a proveir.
Em vaig fer el propòsit de comprar productes etiquetats en català. Després d’agafar amb optimisme un carro metàl·lic ben formós, em vaig llençar a l’aventura dels laberints en ziga zaga de prestatges amb productes per “donar” i vendre.
Em vaig col·locar a una distancia amb prou angle per examinar exhaustivament totes les etiquetes i el llenguatge que feien servir per anunciar la marca del fabricant.
M’ho vaig mirar, de dreta a esquerra, de dalt a baix, del dret i del revés, fent el pi i la vertical, però no ho vaig aconseguir, qina decepció! vaig passar de les conserves a les galetes, de les carns al peix, de la verdura a la fruita. No hi havia manera.
La gent em mirava estranyada i encuriosida, vaig sentir un home que crec que va intuir el meu objectiu i va murmurar: “vas bé per anar a cal forner”.
Després de 5 hores d’intents frustrats, vaig decidir abandonar la meva empresa impossible, capcot i trist passava per l’últim passadís inacabable del supermercat.
Vaig aixecar el cap i ho vaig veure, els meus ulls es van omplir de llàgrimes, el pols se’m va accelerar i la tensió arterial em va pujar com si hagués tingut una erecció.
No us ho creureu però a l’apartat de lactis vaig trobar el meu tresor en forma de tetra brik: una llet etiquetada en català.
Estic tan cofoi de la meva troballa, que la vaig fer emmarcar i la tinc penjada a sobre del capçal del sofà per poder fer el fatxenda i presumir-ne quan ve algun amic a casa.

David Morgades i Clopés

PREMI A L’HUMORISTA DE L’ANY

Heu de veure-ho, de veritat, no us perdeu aquest vídeo: http://www.e-noticies.com/digues-la-teva/la-selección-catalana-no-tiene-ningún-sentido-de-existir-28608.html , les declaracions del còmic Sr. José Miguel Vilarroya sobre l’existència de les seleccions esportives catalanes són d’Oscar al millor bufó.
La seva interpretació de feixista ranci, caspós, ridícul i esperpèntic, ......, és immillorable, ni tant sols en Santiago Segura a la seva pel·lícula " Torrente" desperta més aversió o incomoditat estomacal.
Crec que el Sr. Buenafuente o el Sr. Soler de Polònia l´haurien de fitxar i fer-lo fixe en el seu apartat d’humor groc, tirant a groc llegiu.
Només se li pot retreure cert oportunisme pels últims esdeveniments en la FEF o pel ball de samarretes en el congrés dels diputats, però no per això s’ha de desacreditar el seu gran mèrit.
Animo a tothom a que el voti com a mestre de l’humor i gran actor de l’any en el món de la comèdia espanyola. Un fort aplaudiment.

David Morgades i Clopés

INICIATIVA A L'OPORTUNISME

Si hi ha un partit polític a qui va de nassos l’invent del tripartit no és altre que el dels socioecologistes. Han passat de ser un partit d’oposició minoritària de flonges qualitats a dirigir part del país i a sortir fatxendejant a la fotografia del dia.
Per res del món voldrien trencar l’hegemonia política que han aconseguit amb l’ajut d’ERC, malgrat que aquest segon ho hagi fet per motivacions molt diferents.
Espectacles públics com les filmacions dels Mossos d’Esquadra són obra i gràcia del Sr. Saura, cosa que li agraïm profundament perquè ha aconseguit que la ciutadania malfïi dels que l’han de protegir. Se li podrien tirar al damunt tants motius de destorbs com per fer-li tornar la pell més pàl·lida.
A nivell local a la ciutat de Mataró tres quarts del mateix, tres candidats diferents en poc temps, picabaralles amb els verds i narinant narinant............
Tornant al Sr. Saura, se li ha de reconèixer valentia al agafar la responsabilitat de dirigir la seguretat pública del país, sobretot perquè alguns dels seus votants són abanderats de l’antisistema i manifestants segons diuen: “de la repressió i tortures policials”. La cosa té la seva gràcia.
Per sort, es veuen a venir vents de canvi polític al país i crec que haurien de començar a treure pols de les cadires verdes que ocupaven quan estaven a l´oposició.

David Morgades i Clopés

L’ORIGEN OBLIDAT DEL PSC

Recordo de petit, que el meu pare tenia un amic a qui li agradava explicar les seves experiències viscudes en l’època de la transició. Es declarava socialista i catalanista i fins i tot va acabar sent regidor d’un municipi del Maresme.
Fa pocs dies, vaig coincidir amb ell pel carrer i em va confessar sentir-se trist per com havia canviat el socialisme catalanista de llavors amb el que hi ha ara. Em deia que semblava com si aquells joves socialistes que es manifestaven pels carrers de Barcelona i que corrien empaitats per la policia franquista, cridant visca Catalunya i visca la llibertat, ja no hi fossin en el socialisme català.
Haig de reconèixer que em va fer reflexionar, però crec que tenia raó, sembla com si el PSC hagués fet una simbiosi i ara s’hagués convertit amb el PSOE, només conservant les seves antigues sigles.
A la nostre ciutat, només cal mirar cap a l’ajuntament i veure’m que els socialistes mataronins són donats a fer gala del seu espanyolisme més radical.
Per posar només un exemple del que dic podeu veure a la fotografia l’actual regidor de Participació ciutadana del PSC a Mataró, el Sr. Carlos Fernández, lluint una samarreta de la selecció espanyola i portant el cap tapat amb una bandera espanyola perquè no se li vegin les protuberàncies per un excés de calci.
A vegades em costa d’entendre com els socis del tripartit, sobretot a nivell de la generalitat,no tenen sentiments de traició al país i a la seva pròpia filosofia política.

David Morgades i Clopés

UNIÓ O DESUNIÓ?

El Sr. Duran Lleida demostra que el matrimoni amb CDC ja no rutlla. Els membres de la parella del binomi ja no gaudeixen convivint junts en la llar política i s’estan plantejant seriosament fer repartiment de béns o millor dit de vots i cadascú viure pel seu compte.
Què en pensen de tot això els seus fills o millor dit les joventuts nacionalistes dels dos partits? quina pensió o quin llegat els donaran?.
De fet, quan les coses es tornen insuportables en la convivència sempre és millor la separació que arribar a la violència dialèctica, que últimament es pot veure a CiU en forma de retrets constants i mutus.
Penso que el Sr. Duran no tolera ser vianda de segon plat i molt menys no poder ser algun dia ministre del govern espanyol, somni que no pensa deixar de complir, peti qui peti, i mani qui mani, ja sigui el PP o el PSOE.
Doncs ja no hi ha res més a dir Sr. Duran ha estat un plaer treballar plegats durant tants anys i ara bon vent i barca nova, que segur que pretendents en el partit popular no n’hi faltaran.

David Morgades iClopés

UN DIA DE DOL

Estic moix i abatut, la selecció de bàsquet dels meus veïns ha fracassat estrepitosament a l’Eurobasquet. Mira que fins i tot els hi vam deixar els millors jugadors de casa nostra, i ni així.
Crec que el president Montilla hauria de proposar fer un dia de dol nacional. El país avui s´ha aixeca’t adolorit, com si en un mal son ens haguéssim fet un bony al cap, gros com un ou.
Al carrer he sentit un carallot que se’n fumia, deia que els espanyols havien venut el peix abans de treure’l del mar, i no deixava de riure l’insolent. Quines coses.
Això no podria pas ser, us imagineu quin ridícul haurien fet, no?, haurien de treure els ventalls de la butxaca per tapar-se la cara, ja que lluirien aquell color escarlata que tenen els millors vins. I ara!.
Fet i fet només ha estat un cop de mala fortuna, ves.És que hi ha individus que es barallen amb tot aquell que té un pèl més que ells a la barba.

Bé, mentre païm aquest gran desengany, aquesta tragèdia pròpia dels grans clàssics de l’antiga Grècia, estarem pendents de posar ciris. Així a la propera final que arribi aquesta selecció de bàsquet tan formosa, els il·luminarà la prudència i si la perden no hauran de patir aquest devessall de plors.

David Morgades i Clopés

CARRER DEL CONTENIDOR NÚMERO 17, C.P. 08307, MATARÓ:

L’ajuntament de Mataró i en concret el regidor d’ERC d’habitatge, el meu bon amic, el Sr. Francesc TEIXIDOR, han tingut la idea d’encetar un nou projecte d’habitacles per viure a la nostre ciutat: les mal anomenades vivendes contenidor.
Sincerament aplaudeixo la seva iniciativa i empenta, si l’objectiu és frenar l’especulació, els preus abusius del mercat i les hipoteques salvatges, em sembla perfecte. Ara bé, potser algú es podria plantejar com hem arribat a l’extrem de substituir el totxo pel ferro, la vivenda clàssica per un contenidor de vaixell reciclat, la finestra quadrada per l’ull de bou.
Els pioners que comprin aquests pisos de metall i baix cost, crearan expectació entre els altres ciutadans que estaran a l’expectativa de conèixer l´ experiència dels qui viuran entre un rectangle metàl·lic, amb parets pintades amb mini i una fredor camuflada entre parets de cartró.
Aquest escrit no vol ser una crítica a una idea que crec que pot ser un pedaç per fer pensar als qui han posat la corda al coll de molts ciutadans i ciutadanes per la resta de la seva vida, sinó una reflexió a les conseqüències d’haver permès des del govern que s’arribés a aquesta situació.
Una d´aquestes conseqüències pot ser una baixada espectacular del preu dels habitatges clàssics per fer front al baix preus d’aquestes noves vivendes.
Com sempre el poble és qui paga la parsimònia i permisivitat política que finalment ha acabat amb una proposta de canvi en el model d’habitatge. De les cavernes als contenidors.
Si voleu fer un cop d’ull als models d’habitatges d’aquestes característiques mireu la web que us proposo: http://www.frabprefab.com/fabfiles/containerbayhome.htm.

David Morgades i Clopés

LLIBRES GRATUÏTS?:

Després de les merescudes vacances dels qui les poden fer a l’estiu, els nanos tornen a l’escola avorrits d’estar a casa i frisant per veure els seus companys d’estudis.
Tots els pares ens retrobem el primer dia d’escola i fem gala de les carteres que pengen de l’espatlla plenes dels nous llibres d’estudi i que tan bé de preu hem comprat al llibreter de torn.
De fet, està tan bé això que els llibres de text no els subvencioni el govern que tots tenim l’oportunitat de comentar com ens ho farem per arribar a fi de més, i encetem converses disteses i enriquidores.
No ens agradaria pas que ens diguessin que volen que no ens deixem part del sou d’un mes en la despesa anual dels llibres de l’escola, només faltaria!, què s’han pensat!
Ens perdríem les llistes de comandes, els llibres que com sempre cal reclamar quan ja ha començat el curs i que no han arribat, i sobretot el gust de gastar mitja mensualitat que necessitaríem per altres coses tan ridícules com les factures d’electricitat o aigua, per dir-ne algunes.
Tots estem molt cofois de tenir uns dirigents polítics que es preocupin tan de fer-nos obrir la cartera perquè hi toqui l’aire, es redueix el pes i s´aconsegueix que sigui més lleugera.
Doncs res, haurem d´esperar fins l’any que ve per poder tornar a participar d’aquesta experiència tan excitant, llàstima no siguin més curts els anys ja que l’espera se’ns farà realment feixuga.

David Morgades i Clopés

LES CONSEQÜÈNCIES DEL NO, PERQUÈ NO

Quan un grup de persones amb arguments prou sostenibles reivindica en forma de demandes les seves inquietuds i qui té el poder per dir sí o no sempre es tanca en banda, succeeix que els reivindicadors lluny de guardar a l’armari les seves veus, les pugen de to i potencien el seu enginy, paraules i obres.

Catalunya, a menys que s’autogestioni per si sola, sempre viurà sota una reivindicació permanent. M’explico, mentre s’hagi de demanar permís per anar al lavabo, demanarem bolquers, mentre no s’entengui que aquí la bandera de l’estat espanyol no ens fa ni fu ni fa, penjarem al balcó l’estel-lada, mentre no vegin que preferim venerar a un ruc abans que a un miure, necessitarem portar adhesius als cotxes, ............

Com més ens oprimeixin, més viva estarà la flama de la sobirania. Si els nostres colonitzadors haguessin estat intel·ligents, ens haurien respectat les nostres “manies identitàries” i no ens haurien imposat les seves. Així haurien aconseguit que ningú pogués dir res en contra seva i en canvi continuaríem formant part d’un estat veí.

El futur, tal com està Catalunya enguany només pot portar a la cessació de la nació catalana, no hi ha cap més via, perquè no són capaços de deixant-se ser catalans que viuen dins d’un estat espanyol. Ells només entenen que tothom ha de sentir-se espanyol dins d’Espanya, s’equivoquen!

La sobirania és un futur indefugible, com la mort quan hi ha vida, el matrimoni amb Espanya no ha anat bé i la separació és l’únic final possible.

David Morgades i Clopés

LO CAVALLER ST. ROCHE

Creieu-me si us dic que el partit de futbol que enfronta la selecció del nostre país amb els EE.UU. s’acabarà jugant.
El president de la federació Catalana el Sr. Jordi Roche, s’ha disfressat de cavaller St. Jordi i està disposat a matar el drac de la Federació espanyola de futbol.
S’ha de demostrar al món que els dirigents de la Fedaració espanyola de la Santa inquisició de futbol gasten el llum en va, com ciris a ple sol.
Aquests vestigis cruels que deixen són propis d’un cervell desgastat, només demostren que quan es parla de Catalunya encara els hi fan mal els ulls de poll.
Es pregunten, com gosen aquests esclaus catalans venir amb les seves reivindicacions sobiranistes a intentar riures dels seus amos. Encrespats, treuen el seu virtuosisme i tracte excel·lent propi de la cort de Felip V, i prohibeixen les intencions catalanes, sota amenaces infectes davant de qualsevol intent de motí dels submisos a la seva voluntat.
Però no patiu, perquè el nostre paladí ja té el suport del país més poderós del món i no gosaran a contradir-lo. En Villar tindrà que amagar-se en mig de la boira espessa que aviat hi haurà a la seu de la federació espanyola de futbol.
Ens veiem al matx.

David Morgades i Clopés

UN GEST DE SOBIRANIA

Com tothom sap el partit Catalunya vs. EE.UU. ha estat censurat pel Sr. Villar, president de la federació espanyola de futbol, qui afeblit de la raó s’ha disfressat de carallot i ha provocat la vergonya pública del poble català.
La resposta de suport al president de la federació Catalana, el Sr. Jordi Roche, ha estat pràcticament unànime a tota l’esfera política del país, i concretament des d'ERC , el Sr. Ridau ha dit que s’ha de jugar el partit i considerar-ho un “gest de sobirania”.
Hi estic d’acord, però no s’ha d’acabar amb un gest, després de jugar aquest partit no poden posar-se una medalla i saltar cofois d’alegria, hi ha molta feina a fer Srs. del govern i de la oposició. S’ha d’entendre com un assumpte greu de país que convé resoldre aviat.
S’ha d’aconseguir l’oficialitat de les seleccions i no lluitar per fer partits de costellada. No s’ha de perseguir omplir el camp de catalans emprenyats que creuen que així donen resposta a les banderes hissades del caciquisme més ranci de Madrid.
Apel-lo al seny de tots, es tracta d’un destí indefugible, el reconeixement internacional dels nostres esportistes no es pot demorar més, és hora d’alçar-se i parlar en veu alta.
Senyors del govern català, està a les seves mans.

David Morgades i Clopés

LA CORDA DEL CEL-LUILOIDE

Diumenge va ser un dia estrany, vaig decidir que tenia ganes d’anar a veure una pel·lícula al cinema amb idioma estranger.
Vaig consultar l’oferta cinematogràfica de la setmana i vaig triar l’única pel·lícula que era en castellà de les 15 que oferien les sales dels cinemes.
Em venia de gust, per allò de no perdre coneixements de llengua forana i practicar-la de tan en tan.
Us confesso que em va sorprendre que a la sala hi haguessin més de 10 persones, perquè ja se sap que quan fan les pel·lícules en castellà, ja fa tres setmanes que les han estrenat en català, i es clar ja les ha vist tothom i no hi va ningú.
Es clar, era d’això que es queixaven aquests de les productores, deien que potser no caldria traduir-les al castellà, ja que no les va a veure pràcticament ningú.
De sobte amb van venir al cap aquells anuncis televisius que deien que calia donar corda a les pel·lícules amb estranger, però de fet, mai van tenir massa influència sobre els espectadors, sobretot perquè per molt que s’escarrassessin a donar corda a la manivel-la als cinemes mai feien més d’una pel·lícula en estranger, pel que no tenien massa per triar, oi?.
Però no ens ha d´estranyar, ja que és de rebut que el nostre cinema es vegi amb la llengua de casa nostra, només faltaria!. Per veure’l amb idiomes de fora ja hi ha els DVD, no?.

David Morgades i Clopés

PANDÈMIA DE CASPA A “LA RAZÓN”

El diari Neardenthal que encara viu a la societat del segle XXI, ha fet un article on atempta contra l’honor dels ciutadans catalans sobiranistes titllant-los de “pesados i tacaños”.
Gaudeixen llençant guspires d’odi contra els que ells consideren súbdits rebels i enemics de la unitat d’Espanya.
Prou d’això! que callin ja! que se n’estiguin d'escopir la seva bilis contra els pobles colonitzats pels seus avantpassats. Massa endins ens han arribat els seus dards xenòfobs, pudents, durs, brutals i que punxen com les espines d’un roser.
N’estem tips d’ells, segur que no els hi costaria massa tornar a les fosques èpoques del terrorista Franco, on els catalans érem tractats amb la mateixa tendresa que els nazis tractaven els jueus.
El diari que ens ha bufetejat a la cara aquest cop, hauria de trobar la resposta d’un arcàngel venjador enviat pel govern de Catalunya, per tal de que fos l´última vegada que encenguin les torxes embriagades d’espanyolisme ranci i verinós contra el poble català.

David Morgades i Clopés