Avui com tants altres dies he sortit al carrer i he intentat fer ús d’un pas de vianants al c/ Florideblanca amb c/ Solís. Evidentment ha estat impossible perquè es clar, romania ocupat per vehicles estacionats sobre les franges horitzontals blanques del paviment, amb una actitud impassible i gronxadora dels seus ocupants.
En aquell moment els alumnes de l’escola Anxaneta venien en grup al tornar de les classes de natació de la piscina municipal, i havien de fer ús del pas de vianants per poder creuar el carrer.
Doncs creieu-me si us dic que cap dels conductors que romanien a l’interior dels vehicles que es trobaven a sobre del pas de vianants es van alterar ni per un moment.
La situació em va semblar tan indignant que vaig demanar amb tota educació que deixessin l’espai lliure.
Evidentment la meva sol·licitud va caure en el més profund pou de silenci sociopàtic, d’aquell que el vent s’emporta com si mai hagués existit.
En aquell moment els alumnes de l’escola Anxaneta venien en grup al tornar de les classes de natació de la piscina municipal, i havien de fer ús del pas de vianants per poder creuar el carrer.
Doncs creieu-me si us dic que cap dels conductors que romanien a l’interior dels vehicles que es trobaven a sobre del pas de vianants es van alterar ni per un moment.
La situació em va semblar tan indignant que vaig demanar amb tota educació que deixessin l’espai lliure.
Evidentment la meva sol·licitud va caure en el més profund pou de silenci sociopàtic, d’aquell que el vent s’emporta com si mai hagués existit.
Seguidament davant la resposta que vaig obtenir, vaig optar per aturar el trànsit i ajudar als nens i nenes de l'escola a creuar, acte que va ser agraït pels docents que els acompanyaven.
Davant la impossibilitat d´aturar l’incivisme viari , com a mínim podrien posar unes pilones als marges dels passos de vianants per tal de protegir la seguretat dels seus usuaris. Però és clar, això de pensar a alguns els costa massa.
David Morgades i Clopés
