Decidir en política què és bo i què és dolent pel país sempre és complicat alhora que decidir quina és la millor opció pot estar condicionat per una hipocresia clamorosa.
Segons el meu criteri el catalanisme actual es pot desglossar d’aquesta manera:
- Hi ha els que intenten convèncer de quin és el millor camí exposant una estructura d’arguments il•lusionants, bellament cisellats i fàcils d’aplaudir, però que al meu entendre, es troben ben allunyats del pragmatisme i de la realitat.
Assegurant que no pateixo d’un brot d’imaginació febril afirmo que només veig una llum tènue i vaporosa d’esperança de que una fictícia transversalitat ens pugui portar de la mà al crepuscle de la llibertat. Sincerament amb excepticisme arrufo les celles davant la clarividència dels que prediquen la possibilitat d’una cerimònia comuna que ens arreplegui a tots plegats.
- Hi ha els de conviccions profundes (que per alguns són gent d’esperit pusil•lànime) que opten per una visió fluïda, d’aquelles que es poden tocar amb els dits i practiquen una oratòria de consignes embolicades de pura realitat.
- I finalment també hi ha els fidels de la mateixa parròquia que s’escupen acusacions com si fossin verí i una bona colla de retrets amb descrèdit per arribar a qualsevol port.
Al barrejar totes aquestes opcions en un mateix sac és quan la mà trencadissa de la discòrdia dibuixa contorns d’hàlit enverinat i la música flotant de la confrontació reparteix generosament salutacions amb guspires de mala baba a tots els actors .
Crec que hem de reflexionar i preguntar-nos si és possible que col•legues del mateix gremi siguin devots de la tolerància.Certament crec que serà cosa ben difícil d’aconseguir quan hi ha qui veu pecats a tot arreu. S’haurien de refinar molt els esforços per controlar l’enteniment i enterrar insinuacions i burles malsanes que ens fan mal. No és la millor opció la de deixar al descobert les nostres misèries en forma d’unglots d’aquests que esqueixen la carn i esgrimeixen estocades esfereïdores.
Qui pot dir sense pèls a la llengua què és bo o dolent pel país si el resultat final no és la independència de Catalunya?
