dijous, 31 de maig del 2007

QUIS CUSTODIET IPSOS CUSTODES?


Qui vigila als vigilants?. En una societat que tendeix a l’anarquia, on tothom vol tenir drets però cap obligació, i que ho pateix molta gent a la seva la vida quotidiana, jo em pregunto si la Polifobia que es viu no va en contra de la gent de bé.
Totes les polèmiques sobre les filmacions policials que surten en els mitjans de comunicació i que pretenen convertir en jutges esporàdics als ciutadans són un producte demagògic del govern que tenim.
La feina de la policia és realment complexa, molt complexa, i els superherois només existeixen en els còmics i en el cine.
Els policies són ciutadans normals i corrents que fan una feina determinada i de molt risc.
Quan parlo de risc no només em refereixo a risc físic sinó a tots els nivells. Tothom, des dels ciutadans fins als jutges els exigeixen que prenguin les decisions correctes en mil·lèsimes de segon, que tinguin la sang d’orxata davant les múltiples provocacions de les que són objecte, que puguin reduir una persona sense fer-li mal, que mantinguin el principi d’autoritat sense fer servir cap tipus de violència verbal o física.
Em sembla que realment se’ls hi demana impossibles a unes persones que s’enfronten a diari a la realitat de la societat i que tantes vegades arrisquen la seva vida per als ciutadans.
Estem davant d’un moment de la història on els polítics que manen i els mitjans de comunicació han manipulat a la opinió pública fent que la ciutadania criminalitzi la policia i que s’animi a presentar denúncies judicials contra els agents de policia per qualsevol cosa.
I el més greu és que d’aquestes denúncies els jutges en fan sang amb sancions en contra de la policia, emprant un garantisme judicial que no només va en contra de la raó sinó en contra de la societat de bé.
Que passarà quan els policies deixin d’arriscar-se en la seva feina per por de conseqüències sancionadores contra ells?. No oblidem que són treballadors amb famílies i que fan aquesta feina per guanyar-se les garrofes com qualsevol altre treballador.
El que està clar és que si la societat segueix aquesta línia ho pagarem tots molt car en un futur no gaire llunyà.

VOSTÈ SI QUE VAL


Deixeu-me posar un 10 al Sr. Jordi Portabella per la seva decisió de deixar el tripartit. Veient les imatges de la televisió, on s’observa com al Sr. Hereu se li cau el somriure de cartró a terra al sortir del despatx, és per tenir una guspira d’esperança de cara al futur polític del nostre país.
La sopa d’all grillat en forma de tripartit comença a trontollar, perquè no s’aguanta ni amb pinces. Tan de bo als altres municipis de Catalunya els representants d’ERC siguessin igual de valents i fessin el mateix.
Fa temps vaig escriure en aquest bloc que els únics beneficiats de la formula del tripartit eren els socialistes i que els demés només n’obtenien un desgast polític, i així s’ha demostrat en aquestes eleccions.
ERC és un partit de la terra i mai es tindria que haver ajuntat amb un partit espanyolista que només ha fet servir als independentistes per arraconar i intentar fer desaparèixer CIU del marc polític català, culminant així la seva obsessió amb un pla maquiavèlic i manipulador.
Tan de bo el Sr. Teixidor, a qui tinc en gran estima, fes el mateix que el seu company polític de partit de Barcelona a Mataró.

David Morgades i Clopés

dimecres, 30 de maig del 2007

PER QUÈ ABSTENCIÓ?


Després d’haver vist l’alta abstenció que s’ha manifestat en aquestes eleccions municipals tinc la sensació que alguna cosa no va bé a la política catalana.
Hi haurà motivacions de tots colors i arguments, però penso que la principal és que els partits polítics de sempre no han sabut evolucionar al mateix ritme que la societat .
Penso que, malgrat encara hi ha molts ciutadans a qui ens importa el nostre país i la nostra identitat, també és cert que hi ha una gran majoria de persones que tenen com a única prioritat arribar a cap de mes, o el preu salvatge de l’habitatge, o la pressió a que se’ls sotmet amb sancions excessives per infraccions lleus, o la precarietat laboral, o els preus dels geriàtrics, o la manca de places d’escoles bressols públiques, o .......
Penso que si el programa electoral d’un partit incolor hi constessin solucions a aquests problemes la gent no es quedaria a casa a l’hora d’anar a votar.
Crec que els nostres representants electorals han de fer un acte d’autocrítica i començar a reinventar la política per potenciar l’interès social a l’hora de fer ús d’un dret constitucional tan fonamental com el del vot.
El temps ho dirà.

dimarts, 29 de maig del 2007

JA HI TORNEM A SER



Com cada any els pares dels alumnes de l’escola Anxaneta, que tenen la necessitat de que els seus fills vagin al casal d’estiu, (ja que han de treballar i per tan no poden estar amb ells), han hagut de fer matines.
A les 06 h del matí hi havia 103 persones esperant a la porta, i el primer en arribar-hi hi havia anat a la 03:30 h de la matinada.
Ens trobem davant d'un problema de fons, de necessitat social i de difícil solució, que es repeteix any rera any. L’Ajuntament lluny de voler buscar solucions s’aïlla i diu que no es problema seu.
L’any passat un grup de pares ja van denunciar els fets en el diari de premsa el Punt, i a més van arribar a reunir-se amb el regidor socialista Sr. Ivan Pera per tal de trobar una solució al conflicte.
L’ajuntament argumenta que dóna una subvenció, i que per tan del casal d'estiu en pot gaudir qualsevol nen de qualsevol escola de Mataró.
Un grup de pares hem denunciat els fets a Televisió de Mataró i obrim les portes a nous diàlegs amb l’Ajuntament i sinó s’aconsegueix un acord satisfactori s’obrirà una lluita cívica però reinvicativa contra el govern, per tal de garantir les necessitats mal resoltes que tenen els pares de l’escola Anxaneta i que ningú es preocupa de resoldre.

David Morgades i Clopés

dilluns, 28 de maig del 2007

MIREM ENDAVANT


Jo aposto pel futur. Després de veure la poca credibilitat que mostren els ciutadans davant les forces polítiques del nostre país, no es necessita ser gaire erudit per veure que hi ha alguna cosa que no rutlla.
No és normal que l’abstenció sigui tant alta ni que un partit de caire espanyolista governi a tants indrets de la nació catalana.
Fa falta re-inventar els arguments, les idees, adaptar la política a la societat i no esperar que la societat s’adapti a la política.
Fem país, fem catalanisme, mirem què preocupa realment a les persones que viuen a Catalunya i lluitem per fer tot el possible per satisfer les seves inquietuds.
Donem la mà a ERC per treballar en el futur conjuntament, i que no sagin de veure condicionats per l’espanyolisme del PSC.
No és la primera vegada que els dos partits nacionalistes s’aboquen conjuntament per fer feina de país junts. Per posar un exemple veieu a la fotografia als alcaldables de CIU i de ERC donant suport a les seleccions esportives catalanes, tan de bo es pogués treballar conjuntament en tots els temes de país.
Jo n’estic convençut, i penso que també és la voluntat de molts catalans i catalanes, doncs endavant les destrals. Tan de bo ERC comenci per no donar suport als socialistes i hagin de governar en minoria, seria un primer pas, però molt important pel futur.
David Morgades i Clopés

divendres, 25 de maig del 2007

PENSEM



I si resulta que després de les votacions el PSC no suma amb els seus antics socis?. I si pogués sumar però Iniciativa no volgués, ja que li han demostrat que pels socialistes no compten per res?. I si ERC volgués fer un govern nacionalista català amb CIU?.
I si el Sr. Baron es quedes més sol que la una?. I si ens trobéssim per fi davant d’una situació que produís el trencament definitiu de l’experiment del tripartit que tan mals resultats ha donat?. I si per fi els Mataronins ens alliberéssim del mal son socialista i despertéssim amb una nova realitat per prosperar?. I si dilluns vinent tot això fos veritat?.
Pensem i fem que sigui realitat, ajudem el Sr. Joan Mora a despertar Mataró, votem un partit de casa que tingui cura dels interessos dels Mataronins i dels Catalans, que no tingui que consultar al PSOE el color dels seus calçotets cada vegada que se’ls canvien.

David Morgades i Clopés

dilluns, 21 de maig del 2007

CONVERCGENCIA MATARONINA


Des d´aquest Bloc faig una crida als patriotes catalans d’esquerra republicana que es presenten a Mataró per fer-nos costat junts contra els partits espanyolistes, i poder fer la resistència necessària i governar el nostre poble sense condicions imposades pels nacionalistes espanyols.
Ja es veu que alguns es troben a la seva salsa quan van a actes d’importació espanyola a la nostra ciutat, però d’altres preferiríem fer actes que representessin la nostra terra i la nostra cultura.
Jo demano al Sr. Teixidor a qui conec i tinc amb molta consideració que reconsideri la possibilitat de pactar amb CIU i fer front comú al govern del nostre municipi, perquè només així podrem fer que Mataró progressi, sense el que anomenen "progressisme" que en realitat és una broma d’humor negre del significat d'aquesta paraula, vist el que representa en realitat.
M´agradaria poder veure ben aviat a la capital del Maresme una ConvERCgencia en forma de govern format per CIU i ERC, amb Joan Mora d’alcalde i Francesc Teixidor de primer tinent d´alcalde.

dissabte, 19 de maig del 2007

NOVES IDEES?


Ara resulta que després de 27 anys de govern (28 si es conta tota la legislatura, no fos cas que el Sr. Baró ens volgués il·lustrar amb la taula de multiplicar), la inspiració ha arribat al PSC de Mataró.
Realment impressionant, increïble, extraordinari, em quedo sense adjectius per mostrar la meva admiració davant tal proesa, estic estupefacte que després de no fer quasi res positiu a la nostre ciutat ara diguin que tenen la il·luminació divina.
Potser es que durant aquests 27 anys s’han dedicat a anar a classe en alguna escola de pagament i per fi han obtingut el títol per governar bé?.
En definitiva espero que no tinguin ocasió de demostrar-nos els seus nous coneixements i deixin pas als que sempre han tingut les idees que calen per poder millorar les necessitats del nostre poble i dels seus ciutadans. Ciutadans que han estat oblidats pels que manaven, que només se’n recorden d’ells en període electoral perquè veuen que aviat deixaran d’estar en un govern que només s’ha preocupat de crear monstres com P.U.M.S.A, que tan de mal han fet a molts Mataronins, o inventar la sopa d’all en forma de tripartit per no donar opció a qui els podria fer ombra.


David Morgades i Clopés

divendres, 11 de maig del 2007

L'APRENENT DE MAQUIAVEL


El costat fosc es troba actualment dirigit pel vice-president de la RAE, Don Gregorio Salvador, que ha fet gala de la ignorància més radical o de la mala fe més maquinada, depèn de com es vulgui mirar.
Mentider compulsiu o curt de mitjons, no ho sé, potser deu ser una persona al llindar de les dues coses, en definitiva la guinda del final de campanya, on es poden acollir perfectament partits com el PP o els ciutadans del bunyol, carnassa en pura essència, sí senyor.
El català ha estat una llengua històricament perseguida, que avui és continua criminalitzant de forma maquiavèlica fent veure que la perseguida és la llengua imposada, quan la realitat és que la llengua catalana és cada vegada més feble i menys parlada a la nació catalana.
No us deixeu enganyar per aquest il·lusionista de pa sucat amb oli, el que hem de fer és plantar cara i contestar a les bajanades que arriben de les espanyes amb una política que protegeixi la llengua dels nostres avis. No caiguem ni per un moment en la trampa que personatges rancis com el "Sr." Gregorio Salvador deixen anar en forma de manifestacions viciades i destructives per fer mal al nostre país.


David Morgadesi Clopés

divendres, 4 de maig del 2007

INCIVISME VIARI


Avui com tants altres dies he sortit al carrer i he intentat fer ús d’un pas de vianants al c/ Florideblanca amb c/ Solís. Evidentment ha estat impossible perquè es clar, romania ocupat per vehicles estacionats sobre les franges horitzontals blanques del paviment, amb una actitud impassible i gronxadora dels seus ocupants.
En aquell moment els alumnes de l’escola Anxaneta venien en grup al tornar de les classes de natació de la piscina municipal, i havien de fer ús del pas de vianants per poder creuar el carrer.
Doncs creieu-me si us dic que cap dels conductors que romanien a l’interior dels vehicles que es trobaven a sobre del pas de vianants es van alterar ni per un moment.
La situació em va semblar tan indignant que vaig demanar amb tota educació que deixessin l’espai lliure.
Evidentment la meva sol·licitud va caure en el més profund pou de silenci sociopàtic, d’aquell que el vent s’emporta com si mai hagués existit.

Seguidament davant la resposta que vaig obtenir, vaig optar per aturar el trànsit i ajudar als nens i nenes de l'escola a creuar, acte que va ser agraït pels docents que els acompanyaven.

Davant la impossibilitat d´aturar l’incivisme viari , com a mínim podrien posar unes pilones als marges dels passos de vianants per tal de protegir la seguretat dels seus usuaris. Però és clar, això de pensar a alguns els costa massa.


David Morgades i Clopés

dijous, 3 de maig del 2007

EL MIURE


Em pregunto per què amb el PP de Mataró sempre es produeixen picabaralles?. Per què el Sr. Mojedano sembla que porti un red-bull de més, quan cal discutir algun afer amb els altres partits polítics?. Per què sembla un combat de boxa ja sigui el Sr. Mojedano contra el Sr. Bassas, o contra el Sr. Mora, o contra qui sigui?.
Jo li recomano al alcaldable del PP a Mataró un cap de setmana en un balneari d’aigües termals i una dotzena de valiums, això si, amb recepta mèdica.
La política és per trobar, per resoldre problemes i buscar accions que aportin coses positives a la ciutadania i no per veure l’adrenalina d’alguns en plena ebullició.
Crec que al Sr. Mojedano no li convé veure pel·lícules violentes, i si documentals sobre teràpies naturals, per el bé de la seva salut.
Esperarem expectants a veure amb què ens sorprendrà a la propera el nostre veí i amic Mojedano.


David Morgades i Clopés

dimarts, 1 de maig del 2007

CIUTADANTS DEL BUNYOL


Jo no ser vosaltres, però a mi aquest partit polític o el que sigui, em sorprèn i em deixa perplex. Entre els seus membre hi ha ex militants del partit popular, artistes que diuen ser d’esquerres, gent que per les seves declaracions en contra dels interessos nacionals de Catalunya i de la llengua catalana , deuen ser fidels seguidors d’en Jimenez Losantos, etc, etc.
Jo sospito que en realitat són un submarí dels extremistes nacionalistes espanyols, que només existeixen amb la finalitat de rovellar la política catalana i dificultar la protecció de la ja malmesa llengua i cultura del país.
Esperem que la gent comenci a entendre el que aquesta formació representa i ja no quedin dubtes sobre quin peu calcen. Amb una mica de sort si els resultats no els acompanyen i els catalans els donen l’esquena acabaran per desaparèixer i diluir-se en l’oblit de la societat del nostre país.
Catalunya ja lluita amb prous Quixots com perquè a sobre hagi de preocupar-se per aquests infiltrats a la política Catalana.

David Morgades i Clopés