divendres, 15 de juny del 2007

DANYS COLATERALS


Em veig tristament obligat a escriure aquest post, per denunciar que a les 17:10 h aprox.(sortida escolar)ha succeït el que a molts pares de nanos de l'escola Anxaneta ens tenia tant atemoritzats, han atropellat un infant al c/ Floridablanca.

Dues ambulàncies, un vehicle dels Mossos, un de la policia local, més la furgoneta per accidents de trànsit de la policia local han acabat amb el trasllat de l'infant a l'hospital de Mataró per ser atés d'immediat. Vull felicitar als professionals que han actuat amb molta diligència i rapidessa.

La víctima ha estat un nen d'orígen sudafricà de P4 de l'escola Anxaneta. No diré que tingui relació directa amb la deixedesa per part del govern socialista de Mataró i en especial del Sr. Bassas, però si que ha encès els ànims de tota la multitud de pares que hi havia en el moment del sinistre.

El mateix director de l'escola em va dir que han demanat a l'ajuntament per activa i per passiva messures de protecció viària en les entrades i sortides de l'escola, rebent evasives per part del PSC.

Els mateixos pares han fet saber mitjançant escrits o post en blocs a internet les mancances de que són objecte, com per exemple la manca de presència policial, bandes reductores de velocitat, senyalització vertical de perill per zona escolar, i de velocitat a 30 Km en aquest troç.

Avui ha succeït, el que ja havia estat un avís varies vegades en el pas de vianants que sembla inexistent del c/ Solís amb c/ Floridablanca, ja que sempre hi ha vehicles estacionats, i els conductors no veuen els nens que han d'encerclar els cotxes per poder creuar.

Espero que aquesta víctima és recuperi del tot i que el govern prengui les mesures adequades abans de que haguem d'escriure un altre cop per un succés tan tràgic i penós.

RECUPEREM EL PAÍS


Des de convergència hi ha la ferma voluntat de tornar la identitat a Catalunya que en els últims anys sembla haver desaparegut del marc polític Català.
De fet, no és d’estranyar quan hi ha un president de la generalitat que es diu José i a qui se li ha sentit públicament cridar "Viva Espanya".
Tan que ha patit aquest país per mantenir ferm l’orgull de ser català, tantes humiliacions viscudes en la repressió Franquista i si mirem més avall en l´època de Felip V i d’altres, i ara després d’haver mort tanta gent per aquesta terra, encara estem igual.
Però com sempre ha passat en aquest país, la culpa és d’alguns catalans que han propiciat aquests successos i que tan costarà refer altre cop.
Només ens queda l’esperança de que Catalunya té a CIU com a stàndard i que tard o d’hora tornarà el seny i la fe i podrem recuperar la nostra història i la nostra realitat.