Si una cosa em caracteritza com a persona és que m'agrada dir el que penso en moments importants. Ahir no va ser una excepció a l'assemblea de militants quan vaig fer el meu discurs davant dels companys que havien d'escollir els delegats pel congrés de CDC. Vull transcriure en aquest post el discurs on reflexava part de la meva opinió de cap on s'ha d'orientar el partit:
" Catalunya i Espanya han mantingut un matrimoni de conveniència i unió durant molts anys, però enguany estan en un període de separació indefugible.
El fet de patir atacs per part d'Espanya provinents d´ alguns polítics i mitjans de comunicació ha estat la gota que ha fet vessar el got.
Convergència durant molts anys ha fet una aposta autonomista per aconseguir autogovern sense fer gaire remor, i s'han aconsseguit coses però de forma molt lenta. Avui això ja no toca, ara toca lluitar per la plena sobirania i si pot ser liderar-la, fer pedagogia que arribi als ciutadans i entenguin les avantatges d'aquest divorci amb Espanya.
Hem de fer conèixer a Europa i al món la voluntat de ser una nació amb estat propi i buscar el suport internacional.
No ens hem de limitar a fer una casa gran del catalanisme que fa olor a èpoques de transcissió i recorda una foto amb blanc i negre d'en Lluís Llach cantant l'Estaca. Hem de tenir la casa gran del sobiranisme i permetre l´entrada a tothom que hi vulgui estar.
La filosofia de partit de CDC ha de canviar, les estratègies a seguir s'han de confeccionar des de zero, les diferents iniciatives per refundar el partit han d'acabar sent una sola i sense cap fisura.
En quant als socis d'Unió hauran de decidir seguir amb nosaltres capa a la plena sobirania o trencar la federació. Tot aquell que cregui que el camí és aquest pot pensar en mi com a delegat en el congrés".
I fins aquí vaig parlar, us haig de dir que vaig sortir com a penúltim delegat dels escollits a l'assemblea. Respecto l'opinió de tothom i potser encara el partit no està prou madur com per caminar per aquesta línea però jo n'estic convençut i no sóc l'únic. Molts companys pensen així i el temps donarà la raó a uns o als altres, haurem d'esperar.
David Morgades i Clopés
