Recordo de petit, que el meu pare tenia un amic a qui li agradava explicar les seves experiències viscudes en l’època de la transició. Es declarava socialista i catalanista i fins i tot va acabar sent regidor d’un municipi del Maresme.
Fa pocs dies, vaig coincidir amb ell pel carrer i em va confessar sentir-se trist per com havia canviat el socialisme catalanista de llavors amb el que hi ha ara. Em deia que semblava com si aquells joves socialistes que es manifestaven pels carrers de Barcelona i que corrien empaitats per la policia franquista, cridant visca Catalunya i visca la llibertat, ja no hi fossin en el socialisme català.
Haig de reconèixer que em va fer reflexionar, però crec que tenia raó, sembla com si el PSC hagués fet una simbiosi i ara s’hagués convertit amb el PSOE, només conservant les seves antigues sigles.
A la nostre ciutat, només cal mirar cap a l’ajuntament i veure’m que els socialistes mataronins són donats a fer gala del seu espanyolisme més radical.
Per posar només un exemple del que dic podeu veure a la fotografia l’actual regidor de Participació ciutadana del PSC a Mataró, el Sr. Carlos Fernández, lluint una samarreta de la selecció espanyola i portant el cap tapat amb una bandera espanyola perquè no se li vegin les protuberàncies per un excés de calci.
A vegades em costa d’entendre com els socis del tripartit, sobretot a nivell de la generalitat,no tenen sentiments de traició al país i a la seva pròpia filosofia política.
Fa pocs dies, vaig coincidir amb ell pel carrer i em va confessar sentir-se trist per com havia canviat el socialisme catalanista de llavors amb el que hi ha ara. Em deia que semblava com si aquells joves socialistes que es manifestaven pels carrers de Barcelona i que corrien empaitats per la policia franquista, cridant visca Catalunya i visca la llibertat, ja no hi fossin en el socialisme català.
Haig de reconèixer que em va fer reflexionar, però crec que tenia raó, sembla com si el PSC hagués fet una simbiosi i ara s’hagués convertit amb el PSOE, només conservant les seves antigues sigles.
A la nostre ciutat, només cal mirar cap a l’ajuntament i veure’m que els socialistes mataronins són donats a fer gala del seu espanyolisme més radical.
Per posar només un exemple del que dic podeu veure a la fotografia l’actual regidor de Participació ciutadana del PSC a Mataró, el Sr. Carlos Fernández, lluint una samarreta de la selecció espanyola i portant el cap tapat amb una bandera espanyola perquè no se li vegin les protuberàncies per un excés de calci.
A vegades em costa d’entendre com els socis del tripartit, sobretot a nivell de la generalitat,no tenen sentiments de traició al país i a la seva pròpia filosofia política.
David Morgades i Clopés
2 comentaris:
La conquesta del PSC ha estat programada de fa temps. Han marxat els Sala, Obiols i Maragall que configuraven el socialisme catalanista de la Barcelona dels cinquanta, de la classe acomodada i culta.
La maquinària unificadora del PSOE, comandada per Montilla i acòlits, ha anat escalant posicions. Aquesta estratègia no només ocupa l'àmbit del PSC sinó que, com a tal poder establert en el tripartit, contamina tot l'entorn, ja sigui cultural, social, econòmic, etc... Com a exemple posem les subtils "actituds" que van sorgint:
1) la sardana és provinciana i el flamenco internacional.
2) Els telenotícies abanderen l'espanyolisme en tots els esports.
3) Cal trivialitzar informativament tot allò que tingui a veure amb el catalanisme.
4) La programació de TV3 està pensada per "murcianitzar-nos" mitjançant l'avorriment. La pèrdua d'audiència és patent i val a dir que estan aconseguint els seus objectius.
5) Vaga de Renfe: no volen pertànyer a Catalunya. Tant el fa si patim diàriament la seva ineficàcia: el més important és no ser catalans ni tan sols laboralmentment
6) Tenim per president algú que va ser ministre d'energia. Qui ens mana és qui, en el seu moment, no va adonar-se del nostre dèficit o bé pensava que "ja ens estava bé"-
7) Montilla visita sovint el seu poble natal. Se sent cofoi de que, com a ciutadà andalús d'un petit poblet, hagi arribat a ser el català-espanyol més important formalment en el nostre territori. La pregunta és: se sent Montilla català o se sent catalaà espanyol o, millor encara, espanyol-català?. Jo opto per la darrera encara que en el fons el PSC, ben bé inconscientment, optaria per únicament sentir-se espanyol. I si no, per què tant de Alonso i fòrmula1?
iam + exemples d'aquest tal charly:
https://www.blogger.com/comment.g?blogID=827557402792463171&postID=506323280369474104
Salut.
Publica un comentari a l'entrada