Ahir al vespre vaig tenir l’honor d’assistir a l´obertura del consolat honorari de la República de Letònia a Barcelona. El càrrec de consol honorari l’ostenta el meu bon amic el Sr. Xavier Vinyals.
L’acte es va fer a l´interior del Museu Marítim de les Drassanes i entre els assistents hi havia el president del parlament català el Sr. Enric Benach, l’embaixador Letó a l’estat espanyol el Sr. Martin Perts i altres personalitats.
La veritat és que tot plegat feia patxoca, l’escenari era visualment virtuós, un quartet de corda ens honorava i feia gaudir la nostra oïda mentre degustàvem un canapè i assaboríem un glop de Penedès negre, on el nostre paladar agraïa la barreja de garnatxa, Carinyena i una mínima quantitat de Merlot.
Vam parar bé l’orella per escoltar els discursos dels nostres amfitrions, us diré que de totes aquelles frases de bones intencions i d’enriquidors intercanvis d’elogis per part dels representants dels dos països, em va emocionar especialment quan l’ambaixador Letó va confirmar amb les seves paraules que coneix bé als catalans i sense embuts ni pèls a la llengua ens va deixar anar: “ a Letònia sabem que els catalans de les pedres en fan pans”. Mira que en som de coneguts a reu del món els catalans, eh!
Lètonia amb un paral·lelisme evident amb Catalunya es va independitzar de la URRS, potser algun dia ens puguem donar la mà per haver assolit els mateixos objectius, fins llavors continuarem mirant-se en el mirall de la fabulosa Rigga.
L’acte es va fer a l´interior del Museu Marítim de les Drassanes i entre els assistents hi havia el president del parlament català el Sr. Enric Benach, l’embaixador Letó a l’estat espanyol el Sr. Martin Perts i altres personalitats.
La veritat és que tot plegat feia patxoca, l’escenari era visualment virtuós, un quartet de corda ens honorava i feia gaudir la nostra oïda mentre degustàvem un canapè i assaboríem un glop de Penedès negre, on el nostre paladar agraïa la barreja de garnatxa, Carinyena i una mínima quantitat de Merlot.
Vam parar bé l’orella per escoltar els discursos dels nostres amfitrions, us diré que de totes aquelles frases de bones intencions i d’enriquidors intercanvis d’elogis per part dels representants dels dos països, em va emocionar especialment quan l’ambaixador Letó va confirmar amb les seves paraules que coneix bé als catalans i sense embuts ni pèls a la llengua ens va deixar anar: “ a Letònia sabem que els catalans de les pedres en fan pans”. Mira que en som de coneguts a reu del món els catalans, eh!
Lètonia amb un paral·lelisme evident amb Catalunya es va independitzar de la URRS, potser algun dia ens puguem donar la mà per haver assolit els mateixos objectius, fins llavors continuarem mirant-se en el mirall de la fabulosa Rigga.
David Morgades i Clopés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada