La pregunta d’aquest enunciat és senzilla, però com va dir Einstein la perfecció està en la simplicitat. Totes les famílies del proletariat patim en més o menys grau l’abús bancari de les hipoteques, del preu de la benzina, del cost de l’alimentació ...
Ja es comencen a veure indicadors de que les coses no van bé, per exemple, els bancs no donen pràcticament crèdits per habitatges, el preu dels les vivendes està començant a minvar perquè no és ven res, moltes immobiliàries han hagut de baixar persianes, l’atur puja per l’estancament de la construcció....
I si mirem els sous? doncs podrem veure que fa molt de temps que proporcionalment al cos de la vida estan inerts, estancats, interessadament difunts, però per què?
Qui ha propiciat l’empobriment de les butxaques d’aquells que abans s’autoanomenaven classe mitjana i que ara són la classe endeutada?
Per què el govern ha permès que es produís aquest fenomen de retrocés econòmic? Pot ser és l’inici de la derrota de la societat del ben estar?
Tot són preguntes que no necessiten aplicar un sistema econòmic d’exigència de simplicitat com la navalla d’Occam per poder contestar-les sinó que responen a conclusions més bàsiques com són l’opressió sobre el poble per part dels que tenen poder econòmic i la complicitat dels que governen.
Ja es comencen a veure indicadors de que les coses no van bé, per exemple, els bancs no donen pràcticament crèdits per habitatges, el preu dels les vivendes està començant a minvar perquè no és ven res, moltes immobiliàries han hagut de baixar persianes, l’atur puja per l’estancament de la construcció....
I si mirem els sous? doncs podrem veure que fa molt de temps que proporcionalment al cos de la vida estan inerts, estancats, interessadament difunts, però per què?
Qui ha propiciat l’empobriment de les butxaques d’aquells que abans s’autoanomenaven classe mitjana i que ara són la classe endeutada?
Per què el govern ha permès que es produís aquest fenomen de retrocés econòmic? Pot ser és l’inici de la derrota de la societat del ben estar?
Tot són preguntes que no necessiten aplicar un sistema econòmic d’exigència de simplicitat com la navalla d’Occam per poder contestar-les sinó que responen a conclusions més bàsiques com són l’opressió sobre el poble per part dels que tenen poder econòmic i la complicitat dels que governen.
David Morgades i Clopés
3 comentaris:
Ja he llegit l'article de Febrer. I estem tornant al carrer.
No m'agrada parlar de classes però que hi farem.
Té diverses causes aquesta situació d'ofegament de les famílies: Com l'increment de la pressió fiscal del 37% del 2004 al 42% del 2008, Tipus d'interès artificialment baixos i l'efecte de les facilitats de crèdit derivades d'aquests, què han fàcilitat molt l'endeutament i que la gent pogués estirar més la mà que la màniga, Bombolla immobiliària i economia Basada en el consum ajudada per la sensació de riquesa derivada de la situació econòmica i la pròpia bombolla (tu has comprat un pis de preu x i penses que com pots permetre un pis de preu x ets ric).
El estat de benestar per poder ser sostenible haurà de reduir la pressió fiscal què exerceix sobre la classe mitjana, per evitar que les classes mitjanes hagin d'acabar havent de dependré d'aquest estat del benestar.
I un menor dèficit fiscal territorial perquè a Catalunya l'espoli fiscal fa que la nostra classe mitjana
Josep tinc la sensació que la classe mitjana va acostar-se massa a la classe alta, i això va molestar molt als que volen les diferenciacions socials ben separades, o sigui societat americana.
Crec que serà molt dificil tornar a on erem, potser mai més i podrem tornar a ser-hi.
Fins aviat
David
Pel que jo se als promotors i constructors si els ha emprenyat molt veure els seus treballadors amb cotxes alemanys de gama mitja alta-alta.
Publica un comentari a l'entrada