Ha passat un any més i som més vells, el nostres fills han crescut una mica més, manca un any menys per pagar l'hipoteca de casa i la vida i la benzina han pujat encara un xic més per fer-nos més lleugera la nostra cartera. Però el que no canvia són les cues i les matines dels pares dels alumnes de l’escola Anxaneta per no quedar-se sense la plaça del casal d'estiu dels seus fills. Plaça que necessiten imperiosament per poder anar a treballar durant el llarg període vacacional dels alumnes.
El récord per ser el primer pare en arribar a la porta de l’escola i aconseguir el tros de paper amb el número 1 s’ha tornat a superar amb escreix i l’afortunat d’aquest any s’ha presentat a les 02:00 de la matinada passant al llibre Guiness de la història dels casals d’estiu de l’Anxaneta. Poc més tard han anat apareixent els demés aspirants al títol amb termos de cafè, "ipods" a les orelles i somriures prominents barrejats amb mirades vives i alegres.
Com ja és habitual abans del dia clau els pares de l’AMPA han anat a fer la visita anual amb el regidor de l’Ajuntament encarregat dels casals d’estiu per tal d’exposar-li com n´estan de cofois els progenitors dels escolars de continuar amb la mateixa situació any rera any.
La resposta de l’Ajuntament, evidentment amb la cortesia i poca implicació que els caracteritza, tampoc ha canviat i continua sent la de sempre: com que jo aporto un 30 % del cost del casal ja us ho fareu.
El récord per ser el primer pare en arribar a la porta de l’escola i aconseguir el tros de paper amb el número 1 s’ha tornat a superar amb escreix i l’afortunat d’aquest any s’ha presentat a les 02:00 de la matinada passant al llibre Guiness de la història dels casals d’estiu de l’Anxaneta. Poc més tard han anat apareixent els demés aspirants al títol amb termos de cafè, "ipods" a les orelles i somriures prominents barrejats amb mirades vives i alegres.
Com ja és habitual abans del dia clau els pares de l’AMPA han anat a fer la visita anual amb el regidor de l’Ajuntament encarregat dels casals d’estiu per tal d’exposar-li com n´estan de cofois els progenitors dels escolars de continuar amb la mateixa situació any rera any.
La resposta de l’Ajuntament, evidentment amb la cortesia i poca implicació que els caracteritza, tampoc ha canviat i continua sent la de sempre: com que jo aporto un 30 % del cost del casal ja us ho fareu.
David Morgades i Clopés
2 comentaris:
Curiós el sistema que s'aplica a l'Anxaneta. En el Coromines es reserva prèviament la plaça del casal per als alumnes del col·legi. Es inadmissible que un nen es pugui quedar sense plaça en la seva pròpia escola.
No, el que és curiós és el que l'Ajuntament obliga a fer als pares de l'escola, perquè no hi ha cap normativa que digui que si una escola rep subvencions de l'Ajuntament no pugui garantir la plaça als seus alumnes.
David.
Publica un comentari a l'entrada