300.jpg)
Abans de reflexionar després d’un dia d’eleccions tan gris per Catalunya vull felicitar al PSOE/PSC perquè ha guanyat amb una amplia majoria envers els demés partits.
Ara bé, com ha aconseguit l’èxit són figues d’un altre paner. L’Anàlisi podria ser multifactorial : una bona campanya política (malgrat em dolgui reconeixe-ho), un atemptat indignant d'ETA, la por a que guanyés el llop o el que és el mateix el PP, i fins i tot la mala planificació dels partits minoritaris. Potser em deixo alguna cosa més, però a grans trets és ben bé això.
Confesso que ahir per un moment se’m va gelar el cor quan l’ombra de la majoria absoluta del PSOE/PSC estava cada vegada més a prop. Pensar que durant quatre anys el país podria estar sotmès a una política centralista sense fissures i amb la generalitat conquerida pels mateixos que manen a Madrid, es feia insuportable. Hauria estat un període molt fosc de la història del nostre país. Ara toca moure fitxa, i qui l’ha de moure són ERC i ICV, el seu pacte amb els socialistes espanyols ha tingut fruïts en forma de davallada del seu electorat. Ha quedat demostrat que pactar amb el PSOE/PSC només els beneficia a ells i perjudica als seus socis minoritaris. El Sr. Carod Rovira i la seva formació només té una sortida, desfer el govern d’entesa i convocar una moció de censura contra el Sr. Montilla. Han d’entendre que ara no convé una presidència socialista a la generalitat, s’ha de fer pressió i l’única formació capaç de fer-ho és CiU. Sr Carod si us plau, reaccioni, Catalunya ho necessita.
Ara bé, com ha aconseguit l’èxit són figues d’un altre paner. L’Anàlisi podria ser multifactorial : una bona campanya política (malgrat em dolgui reconeixe-ho), un atemptat indignant d'ETA, la por a que guanyés el llop o el que és el mateix el PP, i fins i tot la mala planificació dels partits minoritaris. Potser em deixo alguna cosa més, però a grans trets és ben bé això.
Confesso que ahir per un moment se’m va gelar el cor quan l’ombra de la majoria absoluta del PSOE/PSC estava cada vegada més a prop. Pensar que durant quatre anys el país podria estar sotmès a una política centralista sense fissures i amb la generalitat conquerida pels mateixos que manen a Madrid, es feia insuportable. Hauria estat un període molt fosc de la història del nostre país. Ara toca moure fitxa, i qui l’ha de moure són ERC i ICV, el seu pacte amb els socialistes espanyols ha tingut fruïts en forma de davallada del seu electorat. Ha quedat demostrat que pactar amb el PSOE/PSC només els beneficia a ells i perjudica als seus socis minoritaris. El Sr. Carod Rovira i la seva formació només té una sortida, desfer el govern d’entesa i convocar una moció de censura contra el Sr. Montilla. Han d’entendre que ara no convé una presidència socialista a la generalitat, s’ha de fer pressió i l’única formació capaç de fer-ho és CiU. Sr Carod si us plau, reaccioni, Catalunya ho necessita.
David Morgades i Clopés
7 comentaris:
Doncs sí, David, vaja un resultat! Sembla que a Catalunya ens va el dolor (per la victòria -folgada- del PSC). CiU molt bé, se n'ha ensortit perfectament del 'bipartidisme practicant', i encara sort de vosaltres que manteniu en certa manera la presència exclusivament catalana a Madrid.
Sobre ERC, és evident, el tripartit ens senta fatal. Però... dius que hem de fer-li una moció de censura a en Monti? per què? Que no ens funciona aquesta coalició és evident, se n'ha de prendre nota per a futures estratègies, però home, donar pel cul al govern del nostre país simplement perquè no surtim prou guapos a la foto no és de rebut... jo com a mínim ho veuria com una manca de patriotisme altament censurable.
Albert es tracte de fer una muralla de defensa contra el govern espanyol i això és impossible amb el Sr. Montilla de president. En Carod ha d'entendre que es va equivocar i no va fer el pacte de govern amb qui tocava. Ara ha de ser valent i rectificar abans no ens acabin ensorrant del tot el país. Sinò si atreveix serà per covardia o per orgull i Catalunya està per sobre del Sr. Carod.
Una abraçada
David.
david, perquè ho tinguis clar: a les generals CiU des de l'any 86 va perdent vots. i en les catalanes sou incapaços de formar una majoria en el parlament. això s'acaba noi! ja,ja,ja
No sé si s'acaba o no anònim, el que si sé és que CiU va guanyar dues vegades les eleccions a la Generalitat i no ha governat perquè el Sr. Carod Rovira a vengut el país al PSOE i res més. Nosaltres anirem lluitant, algun dia ERC reflexionarà i s'acabarà el cancer que representa el PSC pel nostre país.
Una abraçada
David
No sé si s'acaba o no anònim, el que si sé és que CiU va guanyar dues vegades les eleccions a la Generalitat i no ha governat perquè el Sr. Carod Rovira a vengut el país al PSOE i res més. Nosaltres anirem lluitant, algun dia ERC reflexionarà i s'acabarà el cancer que representa el PSC pel nostre país.
Una abraçada
David
David, mira que n'hem parlat... aquí, malauradament, no hi ha ningú lliure de culpa i tots tenim 'vergonyes' a tapar. Tan nociu per al país ha estat la relació ERC+PSOE com ho va ser en el seu dia la de CiU+PP.
També ha estat terrible per al país que els dos partits nacionalistes (deixe-m'ho així, CiU com ha federació mai ha parlat clarament d'independència, malgrat que, com dius, hi hagi molts partidaris) es disputessin la supremacia en aquesta bossa de vots enlloc de treballar plegats per eixamplar-la...
És que són moltes coses, David, i casi que el millor és fer tàbula rasa en les relacions entre ambdós i ens comencem a oblidar de certs lamentables episodis que AMBDÓS partits han protagonitzat.
No seria un gest patriòtic, aquest?
Albert saps que tens part de raó, però que la corrent sobiranista de CiU cada vegada és més forta. Si pots vine dijous a les 19 h al Robafaves, en Xavi Mir presenta el seu llibre: vosté té un problema el seu problema es diu PSC, hi farem un debat, jo aniré per CiU.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada