Després de la manifestació pel dret a decidir, el poble Català va dir prou de forma clara a l’actual estructura de l’estat espanyol. Les conclusions a grans trets sòn que la ciutadania s´ha adonat que pertànyer a l’estat espanyol no és productiu i només rep bastonades a canvi de la submissió a un poble colonitzador. Una altra conclusió que es pot extreure és que el PSC té els dies comptats a la Generalitat. El tripartit és i ha estat des del seu inici una olla de grills que només ha portat malestar i conflictes al país, es van poder veure banderoles amb un PSZZZZ que insinuava la manca de compromís del socialisme català . El cavall de Troia que representa per Catalunya el PSC està a punt de caramel per tal de ser derribat i ser substituït per una coalició sobiranista que podrà lluitar pel dret a la llibertat d’una nació amb bandera pròpia, llengua pròpia , història pròpia i cultura pròpia.
ERC ha de desfer-se de la lacra que representa el Sr. Carod Rovira pel seu partit i ha de donar pas a un líder assenyat, que s’adoni que una aliança amb el PSC només representa un pas endarrera per la cursa cap a la sobirania. El partit socialista és antagonista del republicà, el formen una sèrie de persones submises a Espanya que han venut la identitat del seu poble a canvi de poder i d’aposentar-se en un càrrec públic.
Si realment com sospito és el mateix que estan fent polítics com el Sr. Carod o el Sr. Ridao, esquerra té un càncer greu dins la seva formació que els ha de fer envermellir.
Ara s’acosten les eleccions generals i s’ha de donar un cop d’efecte fent que els partits sobiranistes siguin els més votats a Catalunya, demostrant al PSC que el poble català li dóna l’esquena i li mostra el camí a seguir si vol continuar en el marc de la política Catalana.
David Morgades i Clopés
3 comentaris:
David, penso que vas massa enllà.
En primer lloc, la manifestació de l'altre dia, malauradament -per la certa confusió creada-, també va convocar ciutadans que no estan per la independència i que protestaven pel 'choteo' de Rodalies. De totes maneres i malgrat que m'encantaria dir el contrari, no crec que 700.000 (la xifra més optimista) persones al carrer impliquin un estat propi per a Catalunya 'passat demà'.
En segon lloc, pel que fa al PSC, i més o menys en la línia de l'anterior, dubto que estigui per estimbar-se. Ho diuen les enquestes (no és garantia de res, d'acord), ho diu la història (sempre colze amb colze amb CiU per la supremacia electoral a Catalunya). I finalment també ho diu l'electorat del cinturó metropolità, 'sociata' perdut que dificilment deixi de donar-lis suport algun dia.
Finalment, el que deies referent a ERC, ho sento però als convergents sempre s'us veu el llautó en aquest tema. Et recordo el seguidisme -tal com sóna- que Pujol -el Gran, sense conyes- li va (haver de) fer a un dels faches amb més poder que ha corregut últimament per l'Estat, el mai prou repelent i fastigós Aznar. ERC té els seus motius i té tot el dret a poder pactar amb el PSC, una altra cosa és el resultat final, que sempre es pot esmenar en el futur. Que CiU tingui opcions de governar (amb el suport d'ERC) no ha d'implicar obligatòriament que se li doni, no?
Sobre en Carod, trobo que el perden les seves les ànsies de protagonisme, igual que a l'Artur Mas trobo que el perd la seva eterna tasca per convertir-se en un líder polític indiscutible (comença a tenir més protagonisme l'Oriol Pujol) i que es rodegi d'impresentables mentiders com en Felip Puig. En castellà: 'en to's laos cuecen habas'
Albert jo sóc dels de CDC de la línea sobiranista i crec en una aliança amb ERC a nivell de país: generalitat, ajuntaments,....
Si és fa realitat un altre gall ens despertarà pels matins.
Una abraçada.
David
En això, David, sí que tens tota la raó. Tant de bo acabi sent així
Publica un comentari a l'entrada