Dissabte a Catalunya hi va haver una concentració de catalans decidits a reivindicar la seva causa al món. Sota el lema “som una nació i tenim el dret a decidir”, caminaven orgullosos trenant el camí de la sobirania pels carrers de Barcelona. La capital catalana va ennuvolar el cel amb les agulles de fer mitja dels manifestants de punta i la imatge sobiranista de la societat catalana va quedar capturada per tots els mitjans de comunicació de l’estat espanyol. Al govern d’Espanya i al PSC (on era el Sr. Montilla?) els va quedar molt clar que Catalunya ja no els vol demanar més permís per gratar-se la cuixa cada vegada que en tingui necessitat. La declaració d’intencions separatistes ja no és només una insinuació sinó una sol·licitud amb data de caducitat. El jersei gairebé està acabat i gaires més hiverns no hauran de passar abans de que el puguem lluir.
David Morgades i Clopés
3 comentaris:
Hola David,
jo no hi vaig anar. No ho vaig fer pq sempre he pensat que les manifestacions viuen de l'esforç ciutadà per mobilitzar-se i després el seu missatge queda tergiversat per les lectures dels partits o la (mala) intenció dels mitjans a l'hora de parlar-ne o bé d'anorrear-les.
En el cas de la de dissabte, penso que era molt ambigua, ja que barrejava 'gimnàstica i magnèsia'. D'una banda un missatge clarament sobiranista i de l'altra el tema de rodalies. HI ha hagut gent que s'hagués manifestat com a protesta per lo dels trens i que no hi va anar pq no congrega amb la independència (quelcom respectable) i en la línia del que comentava abans.
Per la meva banda, jo me'n vaig alegrar al dia següent quan vaig veure les fotos amb tanta gent, tanta senyera, i tanta bandera estelada... però insisteixo en què s'hauria hagut de ser més clar amb l'objectiu de la moguda. En fi, tant de bo sigui com tu dius.
Albert veure als fills de Catalunya al carrer demenant la sobirania no té preu.
Per cert t'enllaçaré al meu bloc, crec que està força bé.
Una abraçada
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada