Una vegada hi havia un baró que governava un poble de mar, l’home feia el que podia per fer-ho bé, però cada dia quan s’aixecava i es mirava al mirall, s’adonava que no estava fet per ser la figura que liderés el poble.
Feia sol, i va decidir passejar a peu per una fabrica antiga que tenia una xemeneia ferma i que a tothom agradava veure-la allà, ja que forma part de l’historia del poble, però que incomprensiblement ell havia decidit enderrocar, no se sabia ben bé perquè.
Un jove que portava una mora a la ma, li va preguntar perquè es trobava tant trist, i el baró tot moix li va dir que no sabia que fer perquè els ciutadans l’estimessin, ja que tot el que decidia fer li sortia malament.
El jove després de sentir les paraules del baró, li va dir que a ell li passava el contrari, i que tota la gent del poble l’estimava, perquè era amable, comprensiu i sempre estava disposat a ajudar els demés, i que això el feia sentir molt feliç.
Quan el baró va sentir el que el jove li digué, va entendre que ja havia trobat la solució al seu problema, deixaria que el jove portés les rendes del govern al poble i així ell es sentiria content per haver trobat una persona capaç de fer el que ell no s’havia fer, donar el que el poble necessitava i que ell no havia sigut capaç de complaure.
El jove de la mora a la ma, va esdevenir un magnífic governant i el poble va créixer i prosperar com mai s’hauria imaginat.
Feia sol, i va decidir passejar a peu per una fabrica antiga que tenia una xemeneia ferma i que a tothom agradava veure-la allà, ja que forma part de l’historia del poble, però que incomprensiblement ell havia decidit enderrocar, no se sabia ben bé perquè.
Un jove que portava una mora a la ma, li va preguntar perquè es trobava tant trist, i el baró tot moix li va dir que no sabia que fer perquè els ciutadans l’estimessin, ja que tot el que decidia fer li sortia malament.
El jove després de sentir les paraules del baró, li va dir que a ell li passava el contrari, i que tota la gent del poble l’estimava, perquè era amable, comprensiu i sempre estava disposat a ajudar els demés, i que això el feia sentir molt feliç.
Quan el baró va sentir el que el jove li digué, va entendre que ja havia trobat la solució al seu problema, deixaria que el jove portés les rendes del govern al poble i així ell es sentiria content per haver trobat una persona capaç de fer el que ell no s’havia fer, donar el que el poble necessitava i que ell no havia sigut capaç de complaure.
El jove de la mora a la ma, va esdevenir un magnífic governant i el poble va créixer i prosperar com mai s’hauria imaginat.
David Morgades i Clopés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada