Està clar que això de ser un cagadubtes en el panorama polític català cada dia esta més de moda, ja és fins i tot un segell marca de la casa o una tradició delirant a la que ens estem acostumant.
Fa temps que la bipolaritat “m’enfotística” de convergència en el tema de la independència em va deixar de sorprendre, fins i tot em feia riure amb els seus ara sí, ara no, potser demà o potser l´altre. Però el que em deixa perplex de debò és que passi el mateix en el planeta “Erqui”, com és possible que un partit gestat amb l’únic objectiu d’aconseguir la llibertat de Catalunya hagi de preguntar als seus votants si la independència és condició inequanime per poder fer futurs pactes de govern. No és evident quina ha de ser la reposta?
Ai, las.
7 comentaris:
Culló com reparteix estopa, l'almogàver! jejeje
Com a simpatitzant 'Erqui' (m'agrada, el nom) et diria que tens raó, però... tu mateix ho has dit, CiU encara no sap què vol ser de gran (o està molt a gust sense saber-ho) o sigui que pactar amb ells tampoc és garantia d'independència. Per tant, jo personalment puc arribar a entendre (no compartir) que vagin de la mà d'en Pepe, no deixa de ser triar entre dues opcions no-independentistes.
Després està el tema estratègic... si vendre NOMÉS independència no porta prous clients... s'ha d'obrir el missatge a d'altres objectius (ESQUERRA) per mirar d'augmentar els escons.
Sóc independentista, sí, però aquella ERC d'en Colom i la Rahola era una broma de partit. Potser segueixen essent igual de mediocres, però crec que s'ha guanyat en maduresa.
En el fons crec que si políticament el missatge i les intencions independentistes donessin majories, ERC no t'hauria donat opció de què avui els 'esbronquessis' (i sospito que CiU tampoc)
Cert, però la realitat és aquesta. ;)
Benvolgut David,
Tens tota la raó, aquests d'esquerra no saben on van, han perdut el nord i l'independentisme com a referent (si és que van tenir-lo mai en realitat) i ara es confonen amb el PSC jugant al joc de l'autonomisme sense adonar-se que per votar esquerres i autonomisme la gent ja te el PSC. Avui mateix s'ha despenjat l'Huguet volent reformar l'autonomisme en sentit federal, el mateixet que el PSC i per aquest viatge no fan falte alforges, la gent no vol males copies, en aquest casos vota l'original. Ara bé, per ells faran.
Salut i Independència.
Joan P.
De fet sí. He fet aquest article com a provocació. ;)
ERC és un partit independentista. Si ho deixès de ser la seva base militant no li ho permetria a la direcció. Això no exclou que en un possible Congrès, a hores d'ara impensable, tornès a postures federalistes.
És discutible la seva estratègia política. Però ja fa bé en pactar amb qui pacta El que no estic d'acord amb la direcció d'ERC és en què per aquesta via s'avanci cap a la independència. Hauria d'advertir que dins de les actuals institucions només és possible una política resistencialista.
La qüestió per saber si un partit és o no independentista no és veure amb qui pacta, sinó determinar si està preparada per a una futura ruptura amb Espanya. Ara això no es pot saber. Caldria veure que faria en una situació d'àmplia majoria independentista. Aleshores caldria un "cop d'Estat". El 1934 ja ho va fer ERC i aleshores encara no era independentista.
Joan Pere Salmeron i Clares:
El PSC/OE és un partit clarament espanyolista. No és poden fer pactes amb el diable i a la vegada pretendre salvar l’ànima.
Publica un comentari a l'entrada