Puc entendre, que aportar unes gotes de felicitat al micro món independentista amb propostes surrealistes i fora de context faci esverar l’aviram.
Puc entendre que l’aparador electoral pugui farcir-se d’un garbuix de propostes independentistes de rètols diferents.
Ara bé el que no puc entendre ni acceptar és el dringar de la campaneta del farsant, el que ens fa avergonyir amb la seva conducta al intentar curar al moribund amb flascons d’aigua del Carme.
La proposta de SOLIRARITAT CATALANA és el resultat dels somnis d’opi d’alguns il•luminats que es desfan amb propostes que encomanen plaer d’entrada però que acaba esfilagarsant-se com un mal són al despertar.
Gallejà convidant als altres partits polítics a unir-se en una única candidatura fa que tots els que tenim una mica de seny deixem anar un esbufec de perplexitat. Qui amb plenes facultats mentals pot pensar que ensarronaran a les grans maquinaries polítiques per anar junts en aquesta empresa?
Però això no es tot, comparar demagògicament la situació actual del país amb la de l’any 1905 per poder justificar la unitat és no voler veure el canvi sociodemogràfic de la població catalana. Una unió avui totalment inviable degut a la gran massificació d’immigració espanyola, persones que resideixen de forma estable en el nostre país (coses de la colonització, ves).
O sigui tot plegat fantasies pròpies de series televisives com la dimensió desconeguda o literatura per no dormir del gran HP Lovecraft.
Haig d’admetre que del trio meravelles mediàtic qui més m’ha decebut - potser perquè era en qui tenia dipositades més esperances- ha estat el Sr. Laporta. La meva brúixola mental em convidava a pensar que podria projectar il•lusió liderant un nou partit que contribuís a la regeneració política del país.
Doncs, res de res! No se si són les companyies que l’envolten o per alguna pèssima assessora provinent d’alguna plataforma vinguda a menys ? potser per copiar les idees bioquímiques d’algú altre ? Qui ho sap.
Pel que fa als altres dos homòlegs del Sr. Laporta, com deia en Shuster, no cal dir res més, tothom sap que el Sr. Bertran continua sent diputat d’ERC (que s’ha de cobrar cada més, collons ! ) i el Sr. L.T continua lluint el carnet de CDC a la notaria.
14 comentaris:
Doncs que hem de creure?
Jo crec en la regeneració política dels partits com a únic camí per la independència.
Doncs llegint això...una mica més confús...no votaré cap dels que són al Parlament,si encerteu que aquests nous no tenen ni un pam de net doncs...de nou em quedaré a casa.No hi ha res a fer.Tot perdut.En el nostre cas,immigrats dels anys 50,a punt de perdre la feina,i amb una certa edat,res a fer?potser el hara-kiri?
Doncs llegint això...una mica més confús...no votaré cap dels que són al Parlament,si encerteu que aquests nous no tenen ni un pam de net doncs...de nou em quedaré a casa.No hi ha res a fer.Tot perdut.En el nostre cas,immigrats dels anys 50,a punt de perdre la feina,i amb una certa edat,res a fer?potser el hara-kiri?
La situació no és fàcil company. Tot i això, si d'aquí a les eleccions no hi ha res nou vota a qui vulguis però vota.
Tiu no saps el ke dius. Estas grillat i no et volen a CIU.
Anònim:
Sí, deu ser això. ;-)
El moviment que han realitzat em sembla un més de la partida. Ells estaven obligats a fer-ho, a convidar-los però ja se sabia que cap dels convidats vindrien a sopar (afortunadament). Ara toca seguir la partideta i esperar els moviments del contrari.
Xesko:
Estarem atents a la partida, doncs. Si és que n'hi ha.
Xiquet,
No canviaràs mai, el ressentiment no és bo, fa mal a les artèries.
http://www.deumil.cat/bloc/2010/07/24/canela/la-setmana-no-ha-estat-tan-decisiva/
Enric I. Canela:
Cert, i la imbecilitat tampoc.
Rectifica la darrera frase del post, almenys. Ja han deixat els seus càrrecs i militància de CDC i Esquerra, respectivament.
Joan:
Sí, em deuen llegir. ;-)
Tres intiresno, gracias
Publica un comentari a l'entrada